dimecres, 16 de desembre de 2009

La icona de la Nativitat del Senyor

Us porto una reflexió que he trobat a internet sobre una preciosa icona bizantina. La pàgina s'anomena rejesus i així que pugueu hi heu de fer una ullada. És plena de propostes creatives per apropar Jesús a la gent i segur que hi trobareu coses interessants fins i tot encara que no sapigueu anglès.

Una d'aquestes propostes és la reflexió que fan sobre la icona de la Nativitat. He demanat permís per poder-ne presentar una versió en català al meu bloc, i això és el que faig a continuació. Però podeu anar a la pàgina original i gaudir-ne directament.


Icona de la Nativitat del Senyor, primer quart del segle XV
Col·lecció Rena Andreadis, Atenes
(la imatge prové d'aquesta pàgina)

Introducció
En els diferents fragments de la icona oriental de la Nativitat de Jesús trobem els personatges principals de la història del Nadal: Jesús, Maria, Josep, els pastors, els àngels i els savis.
El Nadal se'ns presenta tot sovint massa ensucrat i sentimental. Per això hem triat aquesta icona de l'Església oriental perquè amb la seva manera inusual de presentar la història del Nadal puguem fer una mirada diferent al naixement de Jesús.

Jesús: neix en una cova


En aquesta imatge tot és força diferent de com es presenta a la majoria de felicitacions de Nadal. Lluny d'haver nascut en un estable dolç, agradable, envoltat d'animals melosos i gent que l'adora, aquí Jesús és representat dins una cova ben fosca.
Una antiga versió del Nadal explica que Jesús va néixer en una cova als afores de Betlem i així és com apareix en aquesta imatge, enmig de roques cantelludes i envoltat de foscor. Jesús ha vingut al món per salvar-lo i per això se'l representa enmig de la foscor i del perill, a les profunditats. Un bou i un ase són al costat del nadó, que és dins la menjadora, en record de les paraules del profeta Isaïes "Un bou coneix el seu propietari, i un ase, l'estable del seu amo, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m'ignora" (Is 1,3). Jesús entra al món sense ser reconegut pel que és.
Un altre detall de la icona mostra que el naixement de Jesús ja anticipa el risc que comporta la seva tasca: el bressol de Jesús sembla un sarcòfag perquè el seu naixement ja anticipa la seva mort. Com també ho farà la mirra, una resina aromàtica usada als enterraments.
De manera que el naixement de Jesús, tot i ser alegre, conté un missatge ben seriós: Jesús és Déu-amb-nosaltres; Déu ve a viure la vida d'un ésser humà a la terra, però també ha vingut a morir i alliberar-nos de la nostra esclavitud del mal, de la pobresa, de la injustícia i de la mort mateixa. En paraules d'Ireneu de Lió: "El Fill de Déu es va fer home per tal que l'home esdevingués fill de Déu".
Jesús va venir al món com una llum que brilla en la foscor.

Maria: esgotada i amb fred


Maria és al centre de la història del Nadal i també és al centre d'aquesta imatge. El seu "sí" a l'àngel, en acceptar ser la mare de Jesús, va posar en marxa tota la història. Va confiar en la promesa de Déu i així ho va fer possible. Ella va ser qui va donar a llum i qui va posar Jesús en una menjadora per al bestiar, perquè no havien trobat cap altre lloc...
Veiem Maria estesa damunt una tela vermella que l'embolcalla. Sembla que es vol arraulir amb el seu mantell per buscar escalfor i potser poder dormir una mica després de l'esgotament. L'escena ens recorda que el naixement de Jesús fou plenament humà com qualsevol altre. Però Jesús va ser més que un ésser humà, com expliquen els relats del naixement.

Josep: manté els dubtes


Josep ens recorda que hi ha un dubte ben humà en els esdeveniments del naixement de Jesús: com podia estar embarassada Maria? Era un gran escàndol, ideal per a les notícies sensacionalistes.
Segurament que Josep no va creure l'explicació de Maria de com havia succeït tot: que un àngel li havia dit que tindria un fill malgrat que ella era verge. Va ser només després del somni que va acceptar Maria com a esposa, encara que no sabem si en va quedar gaire convençut.
La imatge ens presenta Josep d'esquena a Maria, pensant en els seus dubtes i temors. En un racó, és la persona menys indicada per estar enmig del pessebre, obrir els torrons i entrar en l'esperit festiu de la vetllada.
I tanmateix... malgrat els seus dubtes, Josep té una gran aurèola daurada, i té un lloc destacat en el conjunt de l'escena. Potser se'ns diu que el dubte i la dificultat d'acceptar allò que Déu demana és part de la història i pot ser una cosa valuosa per sí mateixa. El dubte ens pot ajudar a ser honestos amb Déu i amb nosaltres mateixos.

Els pastors i els àngels: la trobada


Al costat dret de la imatge veiem un parell de pastors, un d'ell està tocant la flauta i l'altre mira cap amunt. Sota seu hi ha dues ovelles que beuen al riu. Un grup d'àngels miren cap al cel i un altre grup miren cap al centre on hi ha Jesús: Déu que és dalt de tot ha baixat a la terra. Però un dels àngels mira els pastors i beneeix a aquell que l'ha vist.
L'evangeli de Lluc posa molt èmfasi en els pobres i desfavorits, en les persones que viuen al marge de la societat. Mentre que l'evangeli de Mateu es centra en els savis que viatgen de l'Orient, Lluc es fixa en aquests homes que treballen al ras i que són els qui senten les notícies sobre el naixement de Jesús des del cel mateix.
Jesús dirà més endavant: "M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits" (Lc 4,18). Els pastors de la història ens recorden l'amor de Déu per aquells que estan oblidats en el nostre món.

Els savis: la urgència i el perill


Al costat esquerre de la imatge es troben els tres savis damunt cavalls, les seves mirades estan pendents de l'estrella que els ha guiat fins allí. Els savis són part de la història del Nadal, i no només com els qui porten els seus estranys i exòtics regals, també són els qui acosten el món de la política a la història.
El camí per als cavalls és difícil entre les muntanyes i ens parla del llarg viatge i de la importància que va tenir per als savis. Potser eren els únics que s'havien adonat del que estava passant realment. La velocitat dels cavalls ens parla de la urgència i del perill que va suposar el seu viatge.
El rei Herodes, un governant violent i astut, era un paranoic sobre la seva permanència al poder. Es va alarmar amb les notícies dels seus inesperats visitants fins al punt de donar l'ordre de matar tots els nadons de Betlem, en un intent per liquidar qualsevol rival al tron, sense importar-li el que això suposava. El relat mostra com el naixement de Jesús estava arrelat en el món real de la corrupció política i de la intriga, amb un governador sense escrúpols disposat a matar a qualsevol que s'interposés en el seu camí. Va ser aquest món real de l'opressió, del perill i de la mort, que Jesús havia vingut a salvar.

dissabte, 28 de novembre de 2009

L'últim sopar

Per treballar un tema bíblic des de la iconografia es sol partir d'un d'aquests dos plantejaments:
- centrar-se en una obra d'art per estudiar-la a fons
- comparar un seguit de representacions d'autors i èpoques diferents
Us proposo treballar el tema de l'últim sopar de Jesús des del segon d'aquests plantejaments. El meu punt de partença és un llibret de la col·lecció que l'editorial Phaidon dedica a diferents temes iconogràfics dels evangelis, en aquest cas "La última cena" (2005). D'allà he seleccionat 12 imatges que he posat sobre un full DIN-A3. No cal dir que les mateixes imatges o moltes altres possibles les podeu trobar també a internet. Aquí us en poso quatre i teniu a sota el document amb totes les imatges.





 


Iconografia de l'Últim Sopar                                                              

Mostrem les imatges a classe (una fotocòpia a color per a cada dos o tres persones) i preguntem què en saben de l'escena que s'hi representa. Tot seguit repartim un full amb les dades generals de les obres que també trobareu a l'enllaç anterior. El llistat està per ordre cronològic mentre que les imatges no. Hauran d'identificar quina imatge correspon a cada referència (l'ordre correcte és: 6,7,4,11,8,5,1,9,2,3,12,10) i  farem una posada en comú dels resultats per tal que tothom tingui les dades correctes de cada obra. Recordeu d'explicar que la foto de l'obra de Da Vinci és d'una còpia sobre tela ja que la pintura mural està força deteriorada.

El pas següent serà llegir el text bíblic, que es pot fer evangeli a evangeli però que prefereixo llegir en sinopsi, episodi a episodi, per apreciar millor les diferències. Aquí teniu un quadre amb les cites dels episodis i,  en el document de sota, el text ja en sinopsi que segueix l'evangeli de Marc amb l'afegit del rentament de peus:









Sinopsi de l'Últim Sopar                                                              

De cada episodi l'alumnat haurà d'identificar els elements que consideri que un artista hauria de tenir en compte a l'hora de representar l'escena. Els elements que es van identificant s'escriuen en una llista al darrere del full amb les dades de les obres. El primer d'aquests elements podria ser la "sala gran parada amb estores i coixins" de que parlen Mc i Lc a l'escena dels preparatius del sopar.

Un cop estudiats els relats tornarem a treballar amb les representacions plàstiques de l'últim sopar. D'entre totes les imatges n'hauran de triar dues (o bé assignar-les de manera aleatòria entre l'alumnat) i omplir una fitxa per a cadascuna. Millor si en tenen una fotocòpia a blanc i negre que poden afegir al treball. A la fitxa hauran de constar les dades generals de l'obra i les respostes a les següents qüestions:

1. Com es reconeix Jesús?
2. Com es reconeix Judes?
3. Quins altres personatges es poden reconèixer?
4. Quins elements presents als textos bíblics es poden trobar en aquesta imatge?
5. Quins elements simbòlics pots trobar a la imatge però no són presents en els textos bíblics?
6. Descriu l'escenari on es desenvolupa l'acció
7. Quina creus que és la idea principal que destaca l'artista?

Serà necessari el nostre ajut individualitzat per als dubtes que aniran sortint i que no seran pocs. La sessió següent es centrarà en el sentit espiritual de l'escena, tot partint de les respostes a la darrera pregunta del qüestionari, per posar en relació el text bíblic amb la celebració eucarística.

Proposo acabar amb una de les següents activitats (la primera més lúdica i la segona molt més seriosa):
- una visita per part de la classe a la pàgina Last Suppers on hi ha gran quantitat de recreacions actuals sobre el tema. N'hi ha de tot tipus i podeu proposar el comentari d'algunes o una recreació personal.
- la projecció i el comentari de la pel·lícula "La última cena" del director cubà Tomás Gutiérrez Alea (Cuba, 1976), reeditada el 2007 pel FNAC. Un magnífic film, gens complaent, que serveix per reflexionar sobre com el missatge evangèlic queda pervertit quan es fa des del  poder: al segle XVIII, l'amo d'una plantació celebra el sopar de Dijous Sant a taula amb dotze dels seus esclaus...

dimecres, 11 de novembre de 2009

Iconografia de sants i santes: Pere i Pau

El món de sants i santes és molt extens i com que també és totalment desconegut per a l'alumnat, es fa difícil de presentar-lo a classe. Crec que una bona manera de començar és a partir de la iconografia. Després d'una breu descripció, es treballa amb les imatges i el sentit simbòlic dels diferents atributs.

Quan es representa algun sant o santa és important que els fidels puguin reconèixer fàcilment de qui es tracta. Això s'aconsegueix de diverses maneres:
- escrivint el nom al costat del personatge
- representant una escena molt coneguda de la seva vida
- afegint un símbol (o atribut) que ajuda a identificar el personatge

Un seguit d'imatges serviran per treballar un grup reduït de personatges, en el nostre cas es tracta de Pere i Pau. Vegeu algun exemple i a sota teniu el document sencer que faig servir.


 

 

Iconografia de Pere i Pau                                                              

Una llista dels atributs, amb frases que ajuden a trobar-ne el sentit simbòlic, permetrà centrar l'atenció sobre aquests elements. En el cas de Pere i Pau:

claus, espasa, carta o llibre, edifici d'una església, gall, creu invertida, "cau del cavall", tiara, creu papal, "s'enfonsa en l'aigua".

Cadascú haurà de triar dos colors, un per a cada personatge, i pintar tots els elements descrits que trobi en les diferents representacions, segons el personatge a qui pertanyen. També el nom dels personatges, quan hi surten, s'han de pintar seguint aquest mateix criteri.

Aquí teniu un exemple de com pot quedar una de les imatges després de la identificació d'atributs.


Per seguir treballant amb el sentit simbòlic de les imatges, i ja per a nota, es pot acabar amb l'anàlisi d'aquesta estupenda imatge de l'Eloi Aran.



Bona sort!

divendres, 6 de novembre de 2009

La Bíblia en còmic

En poc temps han aparegut diversos còmics de tema bíblic. Us presentaré els tres més recents perquè crec que és interessant de conèixer-los, malgrat que no els veig útils per utilitzar-los a classe amb alumnes.


La Biblia Manga. Del Génesis al Apocalipsis
dibuixos de Siku i guió d'Akinsiku
Panini Manga, 2009
8 euros


Un projecte fet per cristians al Regne Unit amb la finalitat d'apropar la Bíblia als adolescents. El resultat a mi no m'agrada gens, ni en els dibuixos ni en el guió. Els personatges són com espectres i sovint es representen molt crispats. Les interpretacions teològiques de moltes de les escenes són desconcertants.




Génesis
Robert Crumb
La Cúpula, 2009
30 euros


Després de la decepció inicial, en veure que es tracta de la "il·lustració" del text bíblic de manera literal i no d'una interpretació underground, cal dir que el resultat final és força atractiu. Es tracta del llibre sencer, incloses les genealogies. Diu l'autor que ha estat quatre anys per preparar l'obra, documentant-se tant com ha pogut. Per mi ja pot continuar amb el llibre de l'Èxode i fins a l'Apocalipsi.




Prototipo
Ralf König
La Cúpula, 2009
18 euros


El meu preferit dels tres. És una recreació personal sobre el relat d'Adam i Eva feta per aquest dibuixant alemany de còmics de temàtica homosexual. Trobo que el resultat és molt divertit i una intel·ligent reflexió moderna sobre el relat.



Mostro una pàgina de cadascun perquè pogueu comparar una mateixa escena. Si hi cliqueu al damunt les veureu ampliades.

dissabte, 17 d’octubre de 2009

La creació del món

Una de les preguntes que més es repeteix a les classes de religió és sobre quina versió és la bona, si la d'Adam i Eva o la del Big Bang. Aquest tema sí que els crida l'atenció i per tant no hem de desaprofitar l'ocasió per treballar aquesta important qüestió sobre el sentit dels relats bíblics i sobre la relació de la religió i la ciència.

Així que durem els textos bíblics a classe i els llegirem. Penso que el millor és fer fotocòpia ampliada del text de la BCI per tal que tothom segueixi el text (els fulls es recullen per a utilitzar-los en altres cursos).

Per al primer relat hauran d'omplir una taula on escriuran el que Déu crea cada dia, de manera que ha de quedar clar el paral·lelisme entre els dies 1r i 4t, entre els dies 2n i 5è, i entre els dies 3r i 6è. Els versets Gn 1,1-2 es consideren la introducció que descriu el moment inicial. Es llegeix dia a dia i a la pissarra es  va dibuixant el que s'hi explica, per tal que en arribar al sisè dia es tingui un dibuix de la visió de conjunt de l'univers segons el relat bíblic.

Per al segon relat també es llegirà el text i s'haurà de comparar al relat anterior a través de les preguntes d'una taula. A mi em sembla molt important posar de relleu les diferents tradicions que la Bíblia recull i aquesta és una ocasió molt bona per començar a parlar-ne. El segon relat és més antic que el primer, sorgit d'una societat amb mentalitat nòmada, que considera l'aigua un bé molt preuat i que s'imagina Déu amb característiques força humanes: modela el fang, es passeja pel jardí... El primer relat és més recent, sorgit quan el poble hebreu ha viscut la deportació a Babilònia (s. VI aC) i considera la creació com una ordenació del caos inicial, fet a partir de la Paraula de Déu de manera molt més solemne i ordenada que en el segon relat.

Teniu tot seguit el qüestionari que utilitzo. En blau hi ha escrites les solucions, que cal esborrar abans de fotocopiar. Els exercicis estan basats en les classes d'Història dels Orígens d'en J. M. Soteras de l'Iscreb, però adaptat per treballar-ho a la Secundària.
La creació del món segons la Bíblia                                                            

I l'art cristià per on surt? doncs que en acabar aquests exercicis és el moment de parlar del Tapís de la Creació de la Catedral de Girona.


La manera com jo treballo amb el tapís és la següent: els dono un esquema del tapís i una fotografia a color (aquesta és per a cada dues persones i després l'han de tornar). A la part de darrera han d'escriure el que representa cadascuna de les seccions del tapís, i dins l'esquema han de dibuixar un mínim de cinc escenes, les que vulguin.

Com que no és tan fàcil de trobar el significat de les diferents parts, vaig preguntant què creuen que significa, escena a escena, i escric la solució a la pissarra. Teniu també dos doucments més:  l'esquema per donar a l'alumnat i la descripció de les escenes que han d'escriure els alumnes més una descripció ampliada per si voleu donar-ne més detalls.

Esquema Tapís de la creació                                                                   

Descripció del Tapís de la Creació                                                                   

I si encara voleu més informació, a continuació teniu tres enllaços molt interessants sobre el tapís:
- Pàgina de Vikipèdia (distingida com a pàgina de qualitat)
- Pàgina de Peces de Museu
- Vídeo de "Pinzellades d'art"

Recordeu que en acabar tota l'activitat convindria fer una reflexió que fes tornar a la qüestió inicial sobre la relació entre els relats bíblics i la ciència. No us n'oblideu perquè sinó deixaran de preguntar!

dilluns, 12 d’octubre de 2009

Els quatre evangelistes

Quatre relats per acostar-nos a Jesús.
Abans de començar a parlar dels evangelis convé presentar el Nou Testament en conjunt. Es pot fer a través d'un quadre que han d'omplir tot consultant els llibres bíblics. Una cosa senzilla com ara:



Per parlar dels evangelistes podem començar amb la representació medieval del Crist en Majestat envoltat pel tetramorf, una forma gràfica de visualitzar aquesta diversitat en la mirada sobre Jesús. Hi ha el perill que ho prenguin com una cosa massa esotèrica, però tindrà l'avantatge que quedarà força clar el sentit d'aquesta representació dels evangelistes, present a molts altres llocs.

Caldrà que busquin i escriguin la cita Ap 4,6b-8 i que subratllin els quatre símbols que s'hi descriuen.
"Als quatre costats del tron hi havia quatre vivents plens d'ulls, que miraven endavant i endarrere. El primer era semblant a un lleó; el segon, a un toro; el tercer tenia aspecte d'home, i el quart era semblant a una àguila en ple vol"

El llibre de l'Apocalipsi parla de quatre figures enigmàtiques que s'estan al costat del tron diví des d'on honoren i glorifiquen aquell que hi seu. La tradició cristiana els ha identificat com els quatre evangelistes. Aquesta és l'equivalència més estesa:

- Mateu és l'home
- Marc és el lleó
- Lluc és el toro
- Joan és l'àguila

La representació dels evangelistes com els quatre vivents es coneix amb el nom de Tetramorf (les quatre formes). Cal notar que, com que es solen dibuixar amb ales, sovint es diu que el símbol de Mateu és un àngel. El motiu d'aquesta identificació pot servir per recordar alguna cosa de cada evangelista:

- Mt comença amb la genealogia de Jesús
- Mc comença amb la predicació de Joan Baptista al desert
- Lc comença amb el sacerdot Zacaries al temple
- Jn és qui escriu el relat més elevat

I després, apa, a dibuixar-ho. Cal que a l'altra banda del full dibuixin a la part central una màndorla (l'ametlla mística) i que divideixin la resta del full en quatre parts. A cada cantonada hi han de dibuixar un dels símbols i escriure-hi el primer verset de l'evangeli corresponent. Al centre i dins la màndorla, és clar, hi va la figura de Jesús en Majestat. Aquí sí que, si no porteu models a classe, difícilment se'n sortiran.









 En aquesta coberta d'Evangeliari feta d'ivori el Crist està representat com a Agnus Dei.


A Taüll el tetramorf va acompanyat. Vegeu-ne detalls aquí.
(aquesta imatge és de Luís Calvente fotosvalencia.es)

Després d'aquesta introducció als evangelistes ja podem començar a treballar amb les quatre visions de Jesús que ells ens aporten.

diumenge, 27 de setembre de 2009

Caín i Abel

És molt agraït treballar amb els relats bíblics que sembla que tothom coneix però que realment mai no s'han llegit. I això passa especialment amb els relats dels orígens.

Un dia es pot començar la classe amb un senzill qüestionari inicial sobre el relat de Caín i Abel. En un paper hauran de respondre:
1. Qui són els pares de Caín i Abel?
2. Qui era el més gran dels dos germans?
3. A què es dedicava cadascun d'ells?
4. Quina és la causa de la discòrdia?
5. Què li diu Déu al germà enfadat?
6. Qui va matar a qui?
7. Què li diu Déu a l'assassí?

El recull serà sorprenent, us ho asseguro. Després es podrà llegir el text a Gn 4,1-16 i fer les explicacions de les qüestions més difícils:
- on es diu que l'ofrena de Caín no sigui tan bona com la d'Abel? El text no ho diu, però sí la interpretació tradicional, tant jueva com cristiana (p. ex. He 11,4). A mi m'agrada, però, destacar que el que Déu li demana a Caín és que accepti les arbitrarietats de la vida, perquè a la realitat no sempre fer bé les coses vol dir que tot anirà bé!
- el cinisme de Caín després de cometre l'assassinat: Que potser sóc el guardià del meu germà? Doncs, és clar que sí!
- la resposta de Déu, contundent i misericordiosa alhora, amb el senyal de Caín per a protegir-lo.

L'activitat final es pot fer a partir d'una obra d'art, el plafó que sobre el tema va fer Ghiberti al baptisteri de Florència, a les Portes del Paradís. Fou Miquelàngel qui els hi va donar aquest nom, i en elles s'hi representen 10 escenes de l'Antic Testament. A l'enllaç que teniu aquí al damunt podeu anar als diferents plafons i, dins de cadascun, a les escenes de què es componen. Us en poso dues del relat que treballem:




















Els podem donar les 5 imatges que formen aquest plafó en desordre, fotocopiat en un full i a classe hauran de retallar-les i recompondre la història en l'orde correcte, amb una frase explicativa al costat de cada imatge.

Finalment, els mostrarem una reproducció del plafó sencer i la d'un altre artista on també s'explica el relat de forma historiada.



Podeu trobar les imatges totes juntes al document següent. El primer full és per fotocopiar pels alumnes i el segon per mostrar les imatges al final de tot.
Exercici Caín i Abel                                                            

Ja veureu com es tracta d'una activitat força agradable i agraïda.

dissabte, 26 de setembre de 2009

L'aigua a la Bíblia

La Bíblia és plena de símbols. A classe en parlarem sovint i procurarem que l'alumnat s'adoni que els símbols són una constant en la comunicació humana, perquè és així com captem i expressem la realitat els éssers humans.

El llenguatge científic, que busca una comunicació precisa i deslligada d'interpretacions subjectives, no és l'únic ni el millor dels llenguatges, i sovint no ens és útil. Un exemple estupend d'això és la sèrie de televisió "The Big Bang Theory" (actualment l'emet antena.neox) en què uns joves físics expressen el món a través del llenguatge científic i això els dificulta per comprendre i relacionar-se amb la resta de persones.

Podem treballar els símbols a classe a través d'un símbol concret que es repeteixi sovint a la Bíblia, en el nostre cas es tractarà de l'aigua. Començarem per preguntar quantes escenes recorden en què l'aigua té un paper destacat a la Bíblia. Segur que en sortiran algunes, per poc que sàpiguen. Després podem anar donant pistes per fer que recordin alguna escena més, i finalment podem donar nosaltres la llista que volem treballar o podem fer que la busquin tot donant les cites bíbliques corresponents.

Jo utilitzo 6 escenes de l'Antic Testament i 6 més del Nou Testament, que són aquestes:

 - El diluvi (Gn 6-8)
- Moisès salvat de les aigües (Ex 2,1-10)
- El pas del mar Roig (Ex 14,15-31)
- L'aigua que brolla de la roca al desert (Ex 17,1-7)
- Jonàs és empassat per un gran peix (Jo 1,12-2,1)
- L'aigua per a les purificacions rituals (1Re 7,23-26)

- El baptisme de Jesús (Mt 3,1-17)
- Les noces de Canà (Jn 2,1-12)
- Jesús calma la tempesta (Lc 8,22-25)
- Jesús camina damunt l'aigua (Mt 14,22-33)
- Jesús i la samaritana (Jesús és l'aigua viva) (Jn 4,1-42)
- L'aigua i la sang brollen del costat obert de Jesús (Jn 19,31-37)

La manera de treballar el tema pot ser molt diversa, jo els faig dividir en 6 caselles les dues cares d'un full en blanc i han de dibuixar totes 12 escenes. Crec que els ajuda a pensar en cada episodi i a fer-ne una elaboració pròpia. Com sempre que han de dibuixar, caldrà tenir previst que una part de la classe tindrà grans reticències a fer-ho i potser caldrà ajudar-los (algú dibuixa a la pissarra, s'ensenyen imatges...), però sempre hi haurà qui tindrà tanta inventiva que ens deixarà sorpresos.

Vet aquí alguns exemples d'un alumne meu, l'Alberto Maturana.

 



Teniu el document que he elaborat per treballar el tema on, després d'aquest exercici n'hi ha dos més. Al primer s'ha de relacionar frases bíbliques amb el seu sentit simbòlic; en el segon es treballa el sentit simbòlic del baptisme a partir de la cita de Rm 6,4.
Exercici L'aigua a la Bíblia                                                                   

Possibilitats per continuar treballant, ja ho veureu sobre la marxa, n'hi ha moltíssimes més.

diumenge, 6 de setembre de 2009

Trinitat

Paradigma de les paradoxes cristianes, el monoteisme expressat a través de la Trinitat.

A classe apareixerà ben aviat, de molt diverses maneres, a través de la confusió de l'alumnat sobre el tema. És interessant que expressin tot allò que han sentit a dir i que vegin les contradiccions entre les diferents versions que aniran sorgint: Jesús, el Pare, Maria, Josep, un únic Déu... i gairebé segur que no s'esmenta l'Esperit Sant.

Us proposo una manera de treballar la Trinitat a partir de les representacions plàstiques. Després d'una presentació-definició hauran de treballar amb el simbolisme que s'expressa en les diferents imatges.

Déu és Trinitat

Per als cristians Déu és Pare, és Fill i és Esperit Sant. No són tres déus sinó Déu en tres persones, que no es reparteixen la divinitat sinó que cadascuna de les tres és enterament Déu.

Damunt aquesta esquematització de la Trinitat del Greco cal pintar cada persona de la Trinitat d'un únic color. Aquest color haurà d'expressar el sentit simbòlic que creuen que l'autor li ha volgut donar a cadascuna. Tot seguit han d'explicar les raons de la seva tria.

L'exercici següent presenta diferents plasmacions de la Trinitat i hauran d'omplir una graella on es reculli la manera com cada imatge representa el Pare, el Fill i l'Esperit Sant i el sentit simbòlic que creuen que cada autor ha volgut destacar. Aquí podeu veure'n tres exemples, jo els en poso set.


Després n'hauran de dibuixar una, que pot ser inventada, recreada o copiada de les que ja han vist.

I per acabar, un exercici sobre la icona de la Trinitat de Rublev. Aquí el que han de fer és identificar els diferents elements descrits a l'explicació i completar l'esquema que hi ha al costat de la icona.

Aquí teniu el document sencer:
Exercici Déu és Trinitat                                                            


El tema seguirà essent estrany i incomprensible, però els exercicis hauran servit per a una reflexió sobre Déu. Això espero.

dijous, 30 de juliol de 2009

Un timpà de por

Segur que ja haureu fet una ullada al joc interactiu POR, PODER I FE EN EL ROMÀNIC però potser no us l'heu mirat amb deteniment. Es tracta d'exercicis dirigits a alumnes de l'ESO per descobrir la simbologia del timpà del segle XII dedicat al Judici final que hi ha a l'església de Santa Fe de Conques.


En l'aspecte positiu, crec que és una proposta d'estructura, ritme i plàstica molt ben aconseguits. S'ha de reconstruir el timpà per mitjà d'unes històries que suggereixen el significat de cada secció, de manera que cal trobar els personatges que corresponen a l'escena animada que s'ha vist. Un cop completat el joc, es té una idea molt clara de quina és l'estructura i la composició del timpà. I el millor de tot és que és divertit de fer i els alumnes no se'n cansen a la meitat. Un timpà que té uns 124 personatges!

Però no tot és tan bonic. Ja des del títol se'ns mostra que la intenció dels autors és de denúncia del paper de l'Església en la societat medieval. Les explicacions sempre van en aquest sentit, de manera tan parcial que no es reconeix mai ni el context en el que es troba ni les contribucions positives de l'Església.

I hi ha un altre problema, més difícil de superar elegantment. El dibuixant ha fet que les animacions siguin de vegades molt pujades de to, amb imatges grotesques per representar els diversos turments de l'infern, que inclouen escenes de contingut sexual. És possible que sigui aquest el motiu pel qual l'alumnat completa l'exercici amb interès. Sigui com sigui, jo el que faig és avisar abans de començar que les escenes animades que veuran pertanyen a la imaginació del dibuixant actual i que sexe, violència i por han estat sempre reclams per captar l'atenció (i sinó, que repassin quines són les pel·lícules que més els agraden!).

Malgrat els inconvenients que ja he indicat, crec que és un material apte per a les classes de religió, per això ara exposaré la manera com jo l'he utilitzat. Teniu a continuació el petit dossier que he fet per treballar el tema.
Exercici timpà Santa Fe de Conques                                                            

Us n'explico l'estructura però el que heu de fer, evidentment, és llegir-lo i sobretot fer la part on-line abans de proposar-lo a la classe, perquè us estalviareu molts malsdecap.

- Exercicis 1-3. Aprofitant que Santa Fe de Conques forma part del camí francès de Santiago, utilitzo un mapa amb els camins europeus de pelegrinatge a Santiago per parlar del tema. La pregunta sobre el camí a peu es resol tenint en compte que cada dia es solen caminar uns 25 Km (parlo per experiència). Si no podeu resoldre els exercicis de vocabulari arquitectònic és que en sabeu ben poc. Sempre podeu "to google it!"

- Exercicis 4-6. Iniciem el tema del timpà pròpiament dit. Treballo el Judici final des del text de Mt 25,31-45 i demano després que cadascú s'imagini que és l'artista encarregat de representar l'escena (millor si encara no han vist el timpà que estudiaran). Acabo amb un petit exercici que relaciona vicis i virtuts.

- Exercicis 7-12. Ara sí que cal l'ordinador, un per a cada 3 persones és suficient perquè els agradarà de fer-ho per grups, així comenten més el que s'hi van trobant. El primer exercici, el nº 7, és el més llarg, i difícilment es pot completar en una sola sessió. Dues sessions seran necessàries per fer tot aquest apartat però és important que tu ja el coneguis bé abans de proposar-lo. Un cop s'entengui el que s'ha de fer, l'activitat va sola. Cal anar posant el nom de les escenes i, entre parèntesis, el nombre de personatges representats: en el primer cas, El dia del Judici, seria a. El sol i la lluna (2) i La Creu (2) i així fins a completar el timpà. Els tres exercicis finals també s'han de resoldre amb els apartats corresponents del joc.

Com ja heu vist, o com ja veureu si el feu servir, és un material que dóna per a tractar molts temes importants del nostre programa. Crec de debò que val la pena de fer-lo servir.

Perdoneu pel rotllo d'aquest article, però és que el tema s'ho mereix.

dimecres, 15 de juliol de 2009

Saber escoltar, saber mirar

Del llibre profètic de Jeremies:
El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: Què veus, Jeremies? Vaig respondre: Veig una branca d'ametller. Aleshores el Senyor em digué: Has vist bé, ja que vetllo perquè es compleixi la meva paraula.
(Jr 1,11-12)

Durant un temps vaig escriure a la revista parroquial de Castelldefels sobre simbologia religiosa. Allí vaig parlar d'aquest text per explicar com el profeta estableix un diàleg de fe a través de la contemplació de la natura, perquè ha sabut reconèixer una dimensió simbòlica en el món quotidià.

Per completar l'article havia d'afegir una imatge i vaig buscar a internet fotos d'ametllers; en vaig veure moltíssimes però jo volia una cosa especial, que fos capaç de commoure com pot fer-ho la contemplació d'un ametller florit. Potser volia un impossible, això semblava, però finalment entre les fotografies va aparèixer el quadre de Van Gogh. No hi havia pensat en un quadre!

Aquesta experiència i aquest quadre van ser molt importants per a mi perquè em van ensenyar que l'art pot expressar la vida molt millor que una "imitació perfecta" de la realitat.

dijous, 9 de juliol de 2009

Si esteu buscant imatges bíbliques us puc suggerir...

...alguns webs interessants. Presento primer les pàgines dedicades a les obres d'una única presona i després les pàgines de cerca exhaustiva. En alguns casos les imatges estan classificades segons les lectures litúrgiques, a la resta les podreu cercar segons els llibres bíblics.




* L'artista Berna Lopez de la pàgina Evangile & Peinture m'agrada perquè fa unes il·lustracions molt vives i expressives.




Mt 8,5-13
Guarició del criat d'un centurió






* Maximino Cerezo Barredo, un clàssic dels "pintors de l'alliberament" de Llatinoamèrica.

Mc 9,33-37. El més important.






* La Bíblia il·lustrada de Gustave Doré conté més de 200 gravats classificats segons la cita bíblica.


Gn 32,23-33
Jacob lluita amb l'àngel de Déu



* The Brick Testament és un web que conté fotografies d'escenes bíbliques fetes amb peces de Lego, gairebé verset a verset. Els textos són en anglès però es poden esborrar amb el Paint i fer que la classe s'encarregui d'omplir els espais en blanc.
Cal tenir present que l'autor fa una lectura molt literal del text i també de vegades pot ser corrosiu (fixeu-vos sinó, a les escenes del diluvi, en una mare que du un nadó als braços quan comença a ploure i a l'escena següent ja només es veuen els braços i el nen, mentre l'aigua va pujant).

Gn 6,22 "Noè ho va fer així. Va complir exactament tot el que Déu li havia ordenat."

* I per útlim, tres pàgines magnífiques amb classificació exhaustiva d'imatges bíbliques de multitud d'artistes.


Això és tot.
Bona sort i no us empatxeu!

dilluns, 6 de juliol de 2009

Del Logos al logo

Jn 1,1: Al principi existia el qui és la Paraula (el Logos en grec)

El logo d'aquest bloc és una imatge una mica rara, però a mi m'agrada. L'he creada amb el joc que en Miquel Àngel Llonovoy té a la seva pàgina L'Estrany Museu Llonovoy.

El joc permet construir imatges a partir d'uns objectes que es poden modificar. Jo m'hi vaig aficionar i ja n'he fet una bona pila. Alguns d'ells de temàtica religiosa.















Calvari














La família sagrada




El meu logo és el Mandylion, la Santa Faç que la tradició considera el rostre de Crist imprès en una tela de forma miraculosa.


Al principio fue el Verbo ... y después las faltas de ortografía.

diumenge, 5 de juliol de 2009

Per treballar sobre la vida de Jesús és molt útil...

...usar representacions artístiques, per això ara us explicaré la manera com acostumo a presentar el tema.

Utilitzo una sèrie iconogràfica, obres del mateix autor amb diferents escenes de la vida de Jesús. En concret uso les imatges de l'església copta de Sant Sergi d'El Caire que em van dur uns bons amics, professors també de reli.

He escollit aquesta sèrie perquè m'agrada molt, són pintures murals del segle XIII d'estil bizantí amb regust popular. I també perquè com que l'alumnat no coneix aquesta iconografia, els sorprèn i pregunten per què hi ha inscripcions en àrab i per què són dibuixos tan "estranys". Potser no saben res d'iconografia cristiana però distingeixen fàcilment un estil occidental d'un que no ho és!

Les imatges estan en un cartró doblegat com si fos una sèrie de postals. Vaig fer-ne fotocòpies a color i les vaig retallar. Surten 16 imatges de 8 x 8 cm i en tinc 10 jocs. Per poder-les classificar bé i que ningú no es perdi quan parlem d’alguna escena, al darrera de cada imatge hi ha una lletra i un número: la lletra correspon al joc al que pertany (hi ha 10 lletres diferents) i el número a l’escena que conté (hi ha 16 números diferents però sempre una mateixa escena té assignada el mateix número).


Desenvolupament de l’activitat

Cada grup de 2 - 3 alumnes rep un joc d’imatges diferents, una sèrie completa. Primer les han de mirar i intentar identificar les escenes que coneguin. Les han d’endreçar seguint l’ordre cronològic dels esdeveniments (el primer que fan és endreçar-les segons el número del darrere, però per suposat que no estan en l’ordre correlatiu!).


El següent pas és la posada en comú. El que em resulta millor és escriure jo a la pissarra el nom de l’escena, descriure-la i que cada grup em digui a quin número correspon (que és el mateix per a tots els grups). I així fins al final.
Es poden dir moltes coses de cada imatge però millor centrar-se en alguna anècdota breu perquè si no es saturen i ja no escolten.

Cadascú ha d’escriure la llista de les escenes en un full (intentaran convèncer-te de fer-ho per grups, però tu no cedeixis). Després hauran de descriure el millor possible dues de les escenes, les que prefereixin. I per acabar, en dibuixaran una tercera.
Tot plegat pot durar dues sesions.

Al dia següent, i sense avisar, els faig un “examen” que consisteix en cinc imatges de les que havien treballat, però en representacions occidentals (en un full a blanc i negre, i també els passo l’original a color per veure'n millor els detalls). Han d’explicar tot allò que recordin d'aquestes escenes: títol, personatges, significat...

Us dic ara les imatges que componen el cicle i l'ordre cronològic però no us puc posar les fotos perquè tenen copyright i no les he trobades per internet. Ho sento...

- Anunciació
- Naixement de Jesús

- Presentació en el temple

- Fugida a Egipte

- Baptisme

- Noces de Canà

- Transfiguració

- Resurrecció de Llàtzer

- Entrada a Jerusalem

- Sant Sopar

- Crucifixió

- Davallament de la creu

- Descens als inferns

- Aparició als deixebles: el dubte de Tomàs

- Ascensió

- Pentecosta



... està bé, us en poso només una i espero que no s'enfadin.
















L'altra és la de Caravaggio, una de les que pregunto després a l'examen. Aquesta sí que l'he trobada fàcilment.

I això és tot per avui.
Bona sort,



dissabte, 4 de juliol de 2009

Us porto un acudit que vaig trobar al diari ADN

Em sembla molt divertit i no puc deixar de posar-lo en relació amb les paraules de Jesús "Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops" (Lc 10,3)

Hola col·legues! Començo el bloc per una experiència...

... dins l'aula que m'ha ajudat a reflexionar sobre la meva manera de treballar.

L'anècdota

Un dia vaig preparar un text per parlar dels primers símbols cristians. Un text senzill i breu (un full per les dues cares), una presentació acurada amb imatges. Tot plegat un treball que m'havia costat feina de preparar i que jo considerava que havia quedat força bé i molt interessant.
Però a la gent de la classe no els va semblar el mateix. Ho vam llegir, ho vaig explicar i van contestar les preguntes, però a ningú li havia interessat al més mínim el tema. Com era possible!
En una altra ocasió i en una altra classe vaig voler fer el mateix però com que no tenia a mà l'original vaig canviar de "format": van agafar un full en blanc, jo escrivia a la pissarra frases breus que havien de copiar i després en feien un dibuix. I la classe va canviar: es va dividir entre la gent que ho trobava divertit i la que no ho volia fer per vergonya (profe, que jo no sé dibuixar), però vaig veure com es van sentir implicats d'alguna manera amb el tema.

Un consell

Com que sempre hi ha qui no vol dibuixar, una manera d'ajudar-los és que sigui la profe qui faci el dibuix a la pissarra, però encara pot ser millor si surt algú voluntàriament i el fa. En qualsevol cas, és millor dur preparades un seguit d'imatges que poden servir de model. Les imatges només s'ensenyen si cal a la persona que dibuixa a la pissarra, la resta de la classe no les veurà fins que s'acabi l'activitat. Així tenen més curiositat, quan ja han hagut de fer l'esforç d'imaginar-s'ho.

La proposta


ELS PRIMERS SÍMBOLS CRISTIANS

Els primers cristians no representaven la imatge de Jesús. Això era degut a la prohibició jueva de representar figures humanes però també al desig d’evitar qualsevol confusió de Jesús amb els déus pagans de l’època.

Alguns dels primers símbols cristians van ser el peix, el pa i l'anyell. Més endavant es començarà a representar Jesús en forma humana, com a Bon Pastor o com a Mestre.


El peix


ICTYS acròstic en grec de Iesous Christos Theou Yios Soter (Jesucrist, Fill de Déu, Salvador)






El pa


Representa la vida que Jesús dóna a través seu.











L'Anyell de Déu (Agnus Dei)

Representa Jesús sacrificat sota la forma d’un anyell com els que es sacrificaven al temple per celebrar la pasqua jueva.



El crismó i l'alfa i l'omega

El crismó és la unió de les dues primeres lletres de la paraula Crist en grec: la X és la Ch i la P és la R de la paraula que es pronuncia Jristós.

Va ser el símbol utilitzat per l’emperador romà Constantí, el primer que es va convertir al cristianisme.


L’alfa i l’omega són la primera i l’última lletres de l’alfabet grec i indiquen que Jesús és el principi i el final.





El Bon Pastor





Representa Jesús que té cura dels cristians
.












El Mestre


Representa Jesús com aquell qui mostra el camí a seguir.

En el llibre obert hi sol haver una frase de Jesús com ara Ego Sum Lux Mundi (Jo sóc la llum del món. Jn 8,12).







I això és tot per avui.
Bona sort,
 
#analytics #final analytics