dimecres, 16 de desembre de 2009

La icona de la Nativitat del Senyor

Us porto una reflexió que he trobat a internet sobre una preciosa icona bizantina. La pàgina s'anomena rejesus i així que pugueu hi heu de fer una ullada. És plena de propostes creatives per apropar Jesús a la gent i segur que hi trobareu coses interessants fins i tot encara que no sapigueu anglès.

Una d'aquestes propostes és la reflexió que fan sobre la icona de la Nativitat. He demanat permís per poder-ne presentar una versió en català al meu bloc, i això és el que faig a continuació. Però podeu anar a la pàgina original i gaudir-ne directament.


Icona de la Nativitat del Senyor, primer quart del segle XV
Col·lecció Rena Andreadis, Atenes
(la imatge prové d'aquesta pàgina)

Introducció
En els diferents fragments de la icona oriental de la Nativitat de Jesús trobem els personatges principals de la història del Nadal: Jesús, Maria, Josep, els pastors, els àngels i els savis.
El Nadal se'ns presenta tot sovint massa ensucrat i sentimental. Per això hem triat aquesta icona de l'Església oriental perquè amb la seva manera inusual de presentar la història del Nadal puguem fer una mirada diferent al naixement de Jesús.

Jesús: neix en una cova


En aquesta imatge tot és força diferent de com es presenta a la majoria de felicitacions de Nadal. Lluny d'haver nascut en un estable dolç, agradable, envoltat d'animals melosos i gent que l'adora, aquí Jesús és representat dins una cova ben fosca.
Una antiga versió del Nadal explica que Jesús va néixer en una cova als afores de Betlem i així és com apareix en aquesta imatge, enmig de roques cantelludes i envoltat de foscor. Jesús ha vingut al món per salvar-lo i per això se'l representa enmig de la foscor i del perill, a les profunditats. Un bou i un ase són al costat del nadó, que és dins la menjadora, en record de les paraules del profeta Isaïes "Un bou coneix el seu propietari, i un ase, l'estable del seu amo, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m'ignora" (Is 1,3). Jesús entra al món sense ser reconegut pel que és.
Un altre detall de la icona mostra que el naixement de Jesús ja anticipa el risc que comporta la seva tasca: el bressol de Jesús sembla un sarcòfag perquè el seu naixement ja anticipa la seva mort. Com també ho farà la mirra, una resina aromàtica usada als enterraments.
De manera que el naixement de Jesús, tot i ser alegre, conté un missatge ben seriós: Jesús és Déu-amb-nosaltres; Déu ve a viure la vida d'un ésser humà a la terra, però també ha vingut a morir i alliberar-nos de la nostra esclavitud del mal, de la pobresa, de la injustícia i de la mort mateixa. En paraules d'Ireneu de Lió: "El Fill de Déu es va fer home per tal que l'home esdevingués fill de Déu".
Jesús va venir al món com una llum que brilla en la foscor.

Maria: esgotada i amb fred


Maria és al centre de la història del Nadal i també és al centre d'aquesta imatge. El seu "sí" a l'àngel, en acceptar ser la mare de Jesús, va posar en marxa tota la història. Va confiar en la promesa de Déu i així ho va fer possible. Ella va ser qui va donar a llum i qui va posar Jesús en una menjadora per al bestiar, perquè no havien trobat cap altre lloc...
Veiem Maria estesa damunt una tela vermella que l'embolcalla. Sembla que es vol arraulir amb el seu mantell per buscar escalfor i potser poder dormir una mica després de l'esgotament. L'escena ens recorda que el naixement de Jesús fou plenament humà com qualsevol altre. Però Jesús va ser més que un ésser humà, com expliquen els relats del naixement.

Josep: manté els dubtes


Josep ens recorda que hi ha un dubte ben humà en els esdeveniments del naixement de Jesús: com podia estar embarassada Maria? Era un gran escàndol, ideal per a les notícies sensacionalistes.
Segurament que Josep no va creure l'explicació de Maria de com havia succeït tot: que un àngel li havia dit que tindria un fill malgrat que ella era verge. Va ser només després del somni que va acceptar Maria com a esposa, encara que no sabem si en va quedar gaire convençut.
La imatge ens presenta Josep d'esquena a Maria, pensant en els seus dubtes i temors. En un racó, és la persona menys indicada per estar enmig del pessebre, obrir els torrons i entrar en l'esperit festiu de la vetllada.
I tanmateix... malgrat els seus dubtes, Josep té una gran aurèola daurada, i té un lloc destacat en el conjunt de l'escena. Potser se'ns diu que el dubte i la dificultat d'acceptar allò que Déu demana és part de la història i pot ser una cosa valuosa per sí mateixa. El dubte ens pot ajudar a ser honestos amb Déu i amb nosaltres mateixos.

Els pastors i els àngels: la trobada


Al costat dret de la imatge veiem un parell de pastors, un d'ell està tocant la flauta i l'altre mira cap amunt. Sota seu hi ha dues ovelles que beuen al riu. Un grup d'àngels miren cap al cel i un altre grup miren cap al centre on hi ha Jesús: Déu que és dalt de tot ha baixat a la terra. Però un dels àngels mira els pastors i beneeix a aquell que l'ha vist.
L'evangeli de Lluc posa molt èmfasi en els pobres i desfavorits, en les persones que viuen al marge de la societat. Mentre que l'evangeli de Mateu es centra en els savis que viatgen de l'Orient, Lluc es fixa en aquests homes que treballen al ras i que són els qui senten les notícies sobre el naixement de Jesús des del cel mateix.
Jesús dirà més endavant: "M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits" (Lc 4,18). Els pastors de la història ens recorden l'amor de Déu per aquells que estan oblidats en el nostre món.

Els savis: la urgència i el perill


Al costat esquerre de la imatge es troben els tres savis damunt cavalls, les seves mirades estan pendents de l'estrella que els ha guiat fins allí. Els savis són part de la història del Nadal, i no només com els qui porten els seus estranys i exòtics regals, també són els qui acosten el món de la política a la història.
El camí per als cavalls és difícil entre les muntanyes i ens parla del llarg viatge i de la importància que va tenir per als savis. Potser eren els únics que s'havien adonat del que estava passant realment. La velocitat dels cavalls ens parla de la urgència i del perill que va suposar el seu viatge.
El rei Herodes, un governant violent i astut, era un paranoic sobre la seva permanència al poder. Es va alarmar amb les notícies dels seus inesperats visitants fins al punt de donar l'ordre de matar tots els nadons de Betlem, en un intent per liquidar qualsevol rival al tron, sense importar-li el que això suposava. El relat mostra com el naixement de Jesús estava arrelat en el món real de la corrupció política i de la intriga, amb un governador sense escrúpols disposat a matar a qualsevol que s'interposés en el seu camí. Va ser aquest món real de l'opressió, del perill i de la mort, que Jesús havia vingut a salvar.
 
#analytics #final analytics